Esbós de comentari de text

     Ja  has estudiat o vist en les pàgines anteriors què has de fer en el comentari de la cançó Raval. Tanmateix, et donaré un esborrany de com comentar aquest text per ajudar-te. Pots seguir-ho o no. De segur, que tú ho faràs millor que jo.

     Al comentari has d'escriure aquestes etapes, delimitades en paràgrafs:
1. Context o etapa externa: El text i su autor (época i tipus de text).
2. Contingut: tema, resum i estructura.
3. Forma: mètrica i rima, recursos literaris, llenguatge.
4. Opinió personal argumentada (opcional, aquesta vegada).

     ESBÓS DE COMENTARI DE TEXT LÍRIC: Comentari d'una cançó.

     El text Raval és una cançó del grup de música Zoo. Zoo és un col.lecti musical valencià nascut el 2014 a Gandia. La seua música està entre el rap, el hip-hop, el rock i el ska i mescla ritmes electrònics. Les lletres de Zoo tracten qüestions polítiques i socials d'actualitat. Raval dóna nom al seu últim treball, presentat el 24 de març de 2017. Es tracta d'un text líric, escrit en vers, que transmet idees i sentiments del grup. Per tant, té un punt de vista intern, subjectiu.

     Quant al contingut del text, Raval significa "suburbi", però es pot interpretar de moltes maneres: Raval és la part forana de la ciutat ("marginalitat"); és un barri de Gandia i també és el nom d'una casa comunal on va morir un amic del guitarrista del grup.
El tema del text podria ser "gaudir dl moment, del present" ("Carpe diem"), això ho trobem als versos 7 i 8 ("Deixeu de banda el plor i als textos, toqueu el cell/tasteu la mel..".), perquè el temps passa rapidament ("Tempus fugit"), versos 9,10,11 i 12 ("La roda gira i gira i el present ja és passat ...").
El text parla de que has de deixar de banda els moments dolents, perquè arriba el bon temps i cal gaudir la vida, a més aquesta passa molt a pressa .
Podem dividir el text en dos parts:
- Primera part: primera estrofa (versos 1-16), on parla de que arriba el bon temps i cal deixar el plor i gaudir la vida, perquè és molt curta.
-Segona part: segona estrofa (tornada- versos 17-20). Parla del passat, de quan eren joves.

     El llenguatge del text és senzill i no presenta cap dificultat de comprensió. Però hi ha algunes paraules, com "monet, sub/sinte, remor, Galiza, plenets i buidets, verger, raval i escabussant-nos", que necessiten ser explicades (les trobaràs al videotutorial).
La cançó està composta per vint versos ,disposats en dos estrofes (l'última estrofa és la tonada i es repeteix dues vegades), de mètrica irregular (versos de 8, 10, 13 i 14 síl.labes) i de rima assonant("o","a", "ia"). La majoria dels versos són aguts.
Zoo utilitza nombroses figures retòriques o recursos a la cançó: reduplicació i derivació, asíndeton, hipèrtabon, metàfora, antítesi, paral.lelisme, paronomasia, sinestèsia..., per a embellir el missatge.Vegem ara on es trobam els recursos literaris mencionats.
- Reduplicació i derivació del verb "tornar" als versos 1 i 2: "Torna ja el monet, torna l'amor,/tornen les paraules..."
- Asíndeton: versos 3 i 4, "Volen els ocells, cau la calor,/marxem els dolors, la remor de les tempestes."
- Hipèrbaton: vers 6, "cantant contra la tirania de l'oblit,jo".
- Metàfora: versos 9, 11,19 i 20, "La roda gira i gira i el present ja és passat"; "rebel i consentida, l'escenari és respirar"; "vam cultivar un verger deliciós/al raval de la història".
- Antítesi. versos 9,10,11i 14 , "el present ja és passat,/ veritat i mentida, teatre i realiat/rebel i consentida"; "vam allunyar-nos pel gustet que fa tornar".
- Paral.lelisme: versos 17 i 18, ""Plenets de pols i de pors,/buidets de pau i de glòria".
- Paronomàsia: vers 17, "pols i pors".
- Sinestèsia: vers 19, "verger deliciós".

     L'opinió personal és molt subjectiva i  la cançó et pot o no agradar. Això sí, si dones el teu punt de vista sobre qualsevol text, has de dir sempre les raons per què t'agrada,cal argumentar la teua opinió.

     Jo ho deixe açí. Fins a un altre comentari!



   

Raval - Zoo

     Per a comentar el text de la cançó Raval, primer és convenient saber quin és l' autor del text, l'época, l'estil ..., el context o l'etapa externa del comentari.

     Açí teniu una breve referència bibliogràfica sobre el grup Zoo i les seues cançons.

 ZOO és un col·lectiu musical valencià nascut el 2014 a Gandia que se centra entre el rap, el hip-hop, el rock i ska però també mescla ritmes electrònics.^[2] Les lletres de les cançons tracten qüestions polítiques i socials d'actualitat.

El grup naix l'any 2014 de la mà de Panxo (Toni Sánchez), exmembre d'Orxata Sound System i de Sophy Zoo, grup de rap en castellà en actiu des de 2008.^[1] Tempestes vénen del sud va ser el seu primer disc, que contenia Estiu, el single que va eixir a la primavera d'aquell mateix any i va obtenir al voltant de milió i mig de reproduccions en poc de temps.^[1]

Discografia

Tempestes vénen del sud és el primer disc del grup, produït per la discografia "Propaganda pel fet" i que va eixir a la llum el dia 21 d'octubre de l'any 2014.^[3] El segon disc Raval va ser presentat el 24 de març de 2017.

Llistat de cançons de Tempestes vénen del sud

1. Intro
2. Vull
3. Estiu
4. Corbelles
5. Carrer de l'amargura
6. Imperfeccions (amb Ro d'At Versaris i Toni Mejías de Los Chikos del Maíz)
7. Aquesta vora (amb Roy Mercurio)
8. Hivern
9. Xuplasangs
10. La nostra bota
11. Bonus track: #Faena (#RadioMacramé)

Llistat de cançons de Raval

1. Raval
2. El cap per avall
3. Ventiladors
4. Impresentables
5. La mestra
6. Dilo en castellano (amb Def Con Dos i DJ Plan-B)
7. Ara estem sols
8. Rituales de Santería (amb Pablo Sánchez de La Raíz i Annie Garcés)
9. Presoners (amb Vera i Bàrbara de Mafalda)
10. Correfoc
11. Bonus Track: Xafant Fang.   

https://ca.wikipedia.org/wiki/ZOO_(grup_de_m%C3%BAsica)

ACN / València (https://www.diarilaveu.com/noticia/25465/zoo)

Raval és el títol del segon i esperat disc dels valencians ZOO, un treball que camina entre les expectatives generades a les xarxes socials i unes lletres que proclamen que queda molt de camí per fer a nivell social després del canvi polític al País Valencià.

En una entrevista amb l’ACN, els components d’aquest col·lectiu musical de Gandia (la Safor) assenyalen que a diferència de l’optimisme, l’esperança i la imminència de canvi que transmet l’anterior Tempestes vénen del sud (2014), en aquest nou disc hi ha l’advertència de fons que tot està per fer. “Està tot molt lligat a nivell estructural i profund perquè certes coses no puguen canviar-se”, considera el cantant Toni Sánchez, ‘Panxo’, en aquesta entrevista 
afegint que moltes lletres suposen un bany de realitat. “Ens hem donat un colp de realitat. No era tan bonic ni fàcil construir un gran canvi al País Valencià”, rebla.

“Som una barreja de rap, techno, breakbeat, reggaeton, rock i moltes més etiquetes d’aquestes que no serveixen per a res”. Així es defineix ZOO al seu web oficial. L’essència de fusió musical del grup continua en aquest segon treball, Raval, un nom que obri possibilitats d’interpretacions i retrotrau a la “part forana de la ciutat, on viu el món més marginal”, explica Arnau Jiménez, que assenyala que, a banda, el nom té connotacions sentimentals per a ell. El guitarrista precisa que és també el nom d’una casa comunal a la Vall de Gallinera (Marina Alta) on va morir un amic seu. 

Cançó

⧫ LLig:
RAVAL (Zoo)

           Torna ja el monet, torna l’amor,

           tornen les paraules, la guitarra i el trombó,

           el sub i el sinte. Volen els ocells, cau la calor,    

           marxem els dolors, la remor de les tempestes.

           Fills de la desesperança, ho vam deixar escrit,

           cantant contra la tirania de l’oblit,jo.

           Deixeu de banda el plor i als textos, toqueu el cell

           tasteu la mel, doneu plaer, parleu en versos.

           La roda gira i gira i el present ja és passat,

           veritat i mentida, teatre i realitat,

           rebel i consentida, l’escenari és respirar,

           buscant l’eixida en l’acte suïcida de crear.

           “Escabussant-nos” buscant un tresor al llac,

           vam allunyar-nos pel gustet que fa tornar.

           Cantaren eixes lletres Galiza i Euskal-Herria

           de Sants fins a València, Madrid i Andalusia.

           Plenets de pols i de pors,

           buidets de pau i de glòria,

           vam cultivar un verger deliciós

           al raval de la història.

                              
         

⧫ Escolta

  https://www.youtube.com/watch?v=VfUs4wE_6g4

Comentari d' una cançó

1. Introducció al comentari de text: Comentari d’una cançó com a text líric.

• Nivel educatiu: 3r ESO PMAR (Programa per a la Millora de l’Aprenentatge i del Rendiment -antiga DIVER-).
• Duració: 1a sessió (55 min.)
• Objectius:

1. Temàtics: L’alumnat ha de ser capaç d’analitzar oral i per escrit el text d’una cançó i d’assenyalar el seu contingut i comentar tot allò referit al llenguatge literari (al sentit figurat i a les figures retòriques explicades abans).
2. Lingüístics: L’alumnat ha de senyalar oral i per escrit les paraules i expressions referides a les figures retòriques. També ha d’explicar oral i per escrit el contingut, el sentit, de la cançó.

⧫ Activitat:

  - L'alumnat escoltarà la cançó Raval del grup Zoo i, després, la llegirà en veu alta. .

Els alumnes faran preguntes sobre paraules del text no compreses i, quan tot estiga

clar, se'ls preguntarà per la relació lírica-cançó.

- Després, hauran de fer l'anàlisi oral del contingut (tema, resum i estructura) de la

cançó. A continuació, comentaran els recursos literaris del text, subratllats al text.

- Una vegada finalitzada la part oral, escriuran tot allò que han dit sobre el text en el

quadern.

- Per últim, faran la lletra d' una cançó amb l' ajuda d' unes paraules clau, com: caure,

nit, lluna, amic, gaudir, trist/ feliç, ciutat i boira.

Continguts i criteris d' avaluació

• CONTINGUTS.

• El text líric. Definició i característiques.
• El llenguatge literari . El comentari de text.
• La cançó com a text líric.
• CULTURALS.
• Atenció i curiositat per aprendre.
• Continguts transversals: educació per a la pau, moral i cívica.  l’educació per a la igualtat d’oportunitats d’ambdós sexes.
• LINGÜÍSTICS.
• Llenguatge per a la unitat: vocabulari i estructures.
• Vocabulari relacionat amb la lírica: poema, poesia, vers ,estrofa, tornada, líric/-a, rima
• Llenguatge dels recursos literaris: metàfora,símil, epítet; anàfora, sinestèsia, antítesi, paral.lelisme ,paronomasia, el.lipsi ..
• Vocabulari de la mètrica:síl.laba, sinalefa, vers, estrofa, tornada; rima...
• Substantius,adjectius i verbs per a comentar el text: contingut, resum, tema i estructura; anàlisi de la forma, figures retòriques; subjectiivitat, subjectiu/-iva; tractar, parlar, dir, expressar, definir, identificar,anomenar, reconèixer, reproduir, enumerar, descriure, comparar, classificar,analitzar, etc.
• Estructures: Oracions simples i compostes,atributives, impesonals, explicatives, argumentatives , interrogatives, exclamatives..
• Llenguatge per a la interacció.
• Preguntes a l’alumnat: “Què es tracta en el text/ en la  cançó? ; Qual és el seu tema/ contingut o el seu sentit?”; “Quina és la seua estructura o divisió en parts de contingut?”; “Qual és la forma d'expressió d’aquest text?”;” On es troba la tornada?”; Què figures retòriques podem trobar en la cançó?”...
• Ordres: “Identifica tres metàfores en el text i interpreta amb les teues paraules allò que l’autor vol expressar”; “Subratlla tots els adjectius calificatius i senyala el substantiu al qual fan referència”; “Escriu a la teua llibreta el comentari de text de la cançó”...
• Debats:” Una cançó és un text líric o no ho és?” Exposa els teus arguments a favor o en contra d’aquest enunciat. Registre: estàndard i ús de tecnicismes de Literatura.
• CRITERIS D’AVALUACIÓ.
• Captar les idees essencials i les intencions de textos lírics orals i escrits
• Utilitzar el valencià per a expressar-se de forma oral i per escrit  de la manera més adient per a cada situació comunicativa (formal i informal).
• Reconèixer els principals recursos literaris i utilitzar-los a la seua vida quotidiana i en els seus treballs més formals.

Objectius

• COGNITIUS.

• Comprendre discursos orals i escrits en els diversos contextos de l’activitat social i cultural.
• Utilitzar la llengua valenciana per a expressar-se de forma coherent i adient en tots els àmbits de l’activitat social i cultural, per a prendre consciència dels seus propis
• sentiments i idees, a més de per a controlar la pròpia conducta.
• ACADÈMICS.
• Identificar el sentit global de textos orals i escrits..
• Reconèixer el propòsit de textos orals i escrits.
• Destriar les informacions importants i pertinents en textos orals i escrits.
• Comprendre textos literaris per mitjà de coneixements bàsics sobre els gèneres literaris, els temes i els recursos estilístics.
• CULTURALS.
• Fer de la lectura font de plaer, de enriquiment i de coneixement del món i consolidar hàbits de lectura. Ampliar el seu vocabulari i utilitzar-lo en tots els registres lingüístics. Evitar l’ estereotip lingüístic que suposa el judici de valor i prejudici classista, racista o sexista.
• LINGÜÍSTICS.
• Utilitzar la llengua valenciana com vehicle o instrument per a crear , fomentar i transmetre cultura.
• Expressar conceptes, pensaments, sentiments, fets i opinions per mitjà de discursos orals i escrits.
• Escriure textos variats i diversos, coherents, cohesionats i correctes sintàctica, semàntica i ortogràfica  en els aspectes formals.

El llenguatge literari IV

Recursos sintàctics
Recurs	Exemple	Ús
Hipèrbaton Alteració, en una oració, de l’ordre normal de les paraules.	Yo soy ardiente, yo soy morena, yo soy el símbolo de la pasión de ansias de goces mi alma está llena. ¿A mí me buscas? –No, es a ti, no.	L’ordre lògic seria: mi alma está llena de ansias de goces.
Anàfora Repetició d’una o més paraules al començament d’alguns versos o oracions.	Volverán las oscuras golondrinas en tu balcón sus nidos a colgar, (…) Volverán las tupidas madreselvas de tu jardín las tapias a escalar… Gustavo Adolfo Béquer	La repetició de la paraula volverán destaca la idea de retorn.

Paral·lelisme Repetició de dues o més unitats diferents, reiterant dues o més estructures gramaticals.	Los suspiros son agua y van al aire, las lágrimas son agua y van al mar. G.A.Bécquer	D’una banda, observem un paral.lelisme sintàctic que engloba la totalitat dels dos versos, i de l’altra un paral.lelisme lèxic en què es repeteixen paraules exactes (senyalat amb negreta).
Asíndeton Supressió intencionada dels nexes que uneixen paraules o oracions.	Car sóc també molt covard i salvatge I estimo a més amb un Desesperat dolor Aquesta meva pobra, bruta, trista, dissortada pàtria. Salvador Espriu	Mitjançant l’acumulació d’adjectius separats per comes i sense l’ús de la conjunció i, s’aconsegueix una major expressivitat i dinamisme.

Polisíndeton Unió innecessària de paraules o oracions mitjançant nexes, amb la finalitat de destacar cadascun dels termes.

…i allò etern em revé i les èpoques mortes i la d’ara vivent, i el so que fa… G. Leopardi

La unió de paraules amb la conjunció i aconsegueix de ressaltar el significat de cada paraula i que el lector es fixi més en cadascun dels termes.

https://tmiquepoesia.wordpress.com/teoria/recursos/

     En aquestas taules hem vist els principals recursos literaris agrupats segons el seu significat (recursos semàntics, sintàctics i  fonètics), amb la descripció, exemple i explicació dels versos on s' utilitza el recurs del llenguatge literari. 

     Una vegada aclarits aquests termes, veuren els objectius, continguts i criteris d' avaluació, a més de l' activitat sobre el comentari de cançons i textos lírics.

El llenguatge literari III

Hipèrbole Augment o disminució exagerades de les coses de manera que crea una sensació de desproporció.	Érase un hombre a una nariz pegado, érase una nariz superlativa, érase una nariz sayón y escriba, érase un peje espada muy barbado… Francisco de Quevedo	L’autor exagera la dimensió del nas de Góngora per ridiculitzar-lo.
Sinestèsia Recurs que juga amb les diverses impressions que s’experimenten a través dels sentits.	Se’ns va morint la llum, que era color de mel, i ara és color d’olor de poma. Gabriel Ferrater	Amb aquest recurs es combinen diferents impressions sensorials: Vista (color), gust (mel), olfacte (olor), gust (poma).

Recursos morfològics
Recurs	Exemple	Ús
Enumeració Consisteix a acumular un seguit de noms, adjectius o verbs per tal d’aconseguir riquesa i precisió descriptiva o crear una impressió de diversitat. En el cas dels verbs,  l’enumeració també serveix per accentuar la idea de moviment o d’acció.	… el matí que esclata en mil saluets, els galls que desperta, les penyes que daura, els bous que pasturen, el parell que llaura, les viles disperses en la vall sublim. Joan Alcover	En aquest exemple podem veure dues enumeracions: ¨     Noms del camp semàntic de pagès ¨     Verbs que transmeten la idea d’activitat rural.
Ús de l’epítet Adjectiu que generalment va davant del nom, subratllant una qualitat que ja queda especificada  en usar el nom, que li és inherent.	La veig en fosca nit i en lluna clara. Tomàs Aguiló	S’intensifiquen més les qualitats de la nit i de la lluna; però, en general, la nit sempre és fosca i la lluna, clara.

El llenguatge literari II

Metàfora Consisteix a identificar dos significats amb continguts semblants sense necessitat de cap element d’enllaç. L’estructura és: –       Terme real (R) –       Imatge (I)	Les seves mans erenalabastre (R)                =        (I)	Les mans de l’emperadriu eren tan blanques com l’alabastre.
Antítesi Es relacionen dos continguts oposats entre si.	M’exalta el nou i m’enamora el vell. J.V.Foix	Mitjançant termes oposats es dóna intensitat al missatge.

Metonímia D’acord amb la relació entre els continguts, es designa una cosa amb el nom d’una altra.	¨     El nen va beure dos gots. ¨     Observava un Miró.	¨     Esmentem el continent en lloc del contingut. ¨     Esmentem l’autor en lloc de l’obra.
Personificació Atribució de qualitats humanes a éssers inanimats o irracionals.	Puedo escribir los versos más tristes esta noche. Escribir, por ejemplo: “La noche está estrellada, y tiritan, azules, los astros, a lo lejos”. El viento de la noche gira en el cielo y canta. Bartomeu Rosselló-Pòrcel	¨     Tremolar és una qualitat pròpia dels humans, i en aquest poema s’atribueix a les estrelles. ¨     Cantar és una acció també pròpia dels humans, i aquí s’atribueix al vent.

El llenguatge literari

     Amb el llenguatge literari ens referim a la manera d' expressar tot alló que vulguem dir d' una forrma no literal, sinò en un sentit figurat. Es tracta de dir el que una persona, cosa o idea ens sembla comparant-la, per exemple, amb allò que se'ns figura que és. Per exemple, si diem que les dents d'una persona són "perles", estarem dient que les seues dents són perfectes, blanques i brillants i estarem utilitzant el llenguatge literari per a embellir el misatge.

     Vegem ara els prinncipals recursos del llenguatge literari:

Recursos fonètics
Recurs	Exemple	Ús
Al·literació Repetició d’un o més sons amb la finalitat d’expressar un concepte i produir uns efectes sensorials concrets.	La princesa está pálida en su silla de oro está mudo el teclado de su clave sonoro. Rubén Darío	La repetició del grup clreforça la sonoritat com element sensorial de l’escena.
Onomatopeia És un recurs semblant a l’al·literació que juga amb la imitació dels sons naturals mitjançant fonemes.	Tots els migdies zumzeig de mosques. Josep Maria de Sagarra	La repetició de la s i de la z fa referència al so de les mosques.

Recursos semàntics

Recurs	Exemple	Ús
Comparació Consisteix a relacionar dos significats amb continguts semblants. L’estructura és: –       Terme real (R) –       Imatge (I) –       Element d’enllaç (E)	Vegí el Montseny engarlandat de boscos, vegí el Puigmal de cabellera blanca damunt la serra del Pirineu altívol com un gegant al cim d’una muralla… Jacint Verdaguer	El Montseny és un massís imponent i gran com un gegant.

El gènere líric.

     A la unitat anterior, l'alumnat ha estudiat quins són les tres gèneres  literaris, les seues                     característiques principals i algun exemple de les obres més importants que pertanyen a la narrativa, al teatre i a la lírica.                                                                                                                                

     En aquest tema veurem de nou què és el text líric i  els seus trets principals.

     La lírica, de comú anomenada "poesia", és el gènere literari més subjectiu amb què l'autor, el poeta o la poetessa, expressa el seu món interior, és a dir, les seues opinions, els seus sentiments i estats d ànim , etc. És la representació del JO, del subjectivisme més íntim, on la paraula es torna reflexió introspectiva i cap a l'exterior (autor -món).

     Els trets més  característics , a més de l'expressió íntima del poeta, són:

⧫ Està escrit en vers, si bé també hi ha prosa poètica.

⧫ Els "paràgrafs" ací s' anomenen estrofes.

⧫ Té musicalitat  i rima. Repetició de sons vocàlics (rima assonant) i sons vocàlics i consonàntics (rima consonant) a la fi de vers.

⧫ El lleguatge és especial per l'ús de figures retóriques o estilístiques.

     Vegem uns exemples de text líric:

     Vicent Andrés Estellés:  Els amants

No hi havia a València dos amants com nosaltres.

Feroçment ens amàvem del matí a la nit.

Tot ho recorde mentre vas estenent la roba.

Han passat anys, molt anys; han passat moltes coses.

De sobte encara em pren aquell vent o l'amor

i rodolem per terra entre abraços i besos.

No comprenem l'amor com un costum amable,

com un costum pacífic de compliment i teles.

Salvador- Papasseit : Mester d' amor

Si en saps el pler no estalviïs el bes

que el goig d'amar no comporta mesura.

Deixa't besar, i tu besa després

que és sempre als llavis que l'amor perdura.

No besis, no, com l'esclau i el creient,

mes com vianant a la font regalada.

Deixa't besar -sacrifici fervent-

com més roent més fidel la besada.

     Enteneu de què ens parla cada text? No? Això és per l'ús de figures literàries que veurem a la següent entrada.