El llenguatge literari II

Metàfora Consisteix a identificar dos significats amb continguts semblants sense necessitat de cap element d’enllaç. L’estructura és: –       Terme real (R) –       Imatge (I)	Les seves mans erenalabastre (R)                =        (I)	Les mans de l’emperadriu eren tan blanques com l’alabastre.
Antítesi Es relacionen dos continguts oposats entre si.	M’exalta el nou i m’enamora el vell. J.V.Foix	Mitjançant termes oposats es dóna intensitat al missatge.

Metonímia D’acord amb la relació entre els continguts, es designa una cosa amb el nom d’una altra.	¨     El nen va beure dos gots. ¨     Observava un Miró.	¨     Esmentem el continent en lloc del contingut. ¨     Esmentem l’autor en lloc de l’obra.
Personificació Atribució de qualitats humanes a éssers inanimats o irracionals.	Puedo escribir los versos más tristes esta noche. Escribir, por ejemplo: “La noche está estrellada, y tiritan, azules, los astros, a lo lejos”. El viento de la noche gira en el cielo y canta. Bartomeu Rosselló-Pòrcel	¨     Tremolar és una qualitat pròpia dels humans, i en aquest poema s’atribueix a les estrelles. ¨     Cantar és una acció també pròpia dels humans, i aquí s’atribueix al vent.